La poma escollida, de Josep Carner (Els fruits saborosos)
L'any 1906, a Catalunya, comença un nou moviment que s'inspirava en la retornada als clàssics com fora al Renaixement. I es comencen a aparèixer les primeres obres del noucentisme com les gloses periodístiques a la Veu de Catalunya. La obra més representativa d'aquest moviment és "Els fruits saborosos" de Josep Carner.Carner va dir que aquest llibre és la reimpressió de les seves obres(quan caldrà reforses o reordenades) amb aquest intent de la seva joventut.
Els fruits saborosos és, significativament, el volum escollit per iniciar el procés de revisió de la seva obra. I també, Carner en perdre la seva jovenesa i, amb ella, la innocència, i en descobrir, per tant , el goig/dolor de la vida, reflexiona sobre el pas del temps; resultat d'aquesta reflexió, unit al seu afany d'assencialitzar i immortalitzar l'experiència en poesia. Són els 18 poemes que constitueixen aquest llibre.
L'obra dels "Fruits saborosos" es dividida en tres parts, la primera que parlava de la infantesa, la segona que parlava de la maduresa i la tercera que formava part de la vellesa.
En aquest llibre , la poema "La poma escollida " pertany al part de la vellesa i la primera etapa de la seva vida.
La obra en el qual està dividida en tres parts, en la primera , la introducció( 1ºquartet ), en el que l'autor parla sobre la situació dels dos personatges de la obra, L'Alidé i el Lamon (noms grecs), i sobre com esta ara, són vells, blan, sempre a la vora. Al nus ,(2º-4ºquartets) en Lamon i l'Alidé recorden com eren abans, a la seva joventut i al desenllaç(5ºquartet) els dos vells saben que han viscut molt qualsevol cosa i que la mort està próxima, però el seu amor serà etern.
La obra està format per cinc quartets, i tots els versos del poema són alexandrins, és a dir de dotze síl·labes, dividit en dos hemístiquis de sis més sis amb una cesura al mig. Els versos són de art major. La rima és consonant i encadenada, menys en el tercer quartet que encreuada (ABAB,CDCD,EFEF,GHGH;IJIJ).
En la obra van apareixen moltes figures retòriques,com per exemple , en el primer quartet, s'apareix una repetició d'una paraula com és l'adverbi vell, amb femení i amb masculí,quan és podria perfectament de una repetició abusiva de la conjunció(la paraula vellet i vella). Una epanadiplosi (repetició d'un mot al principi i al final d'un mateix vers o frase) de la paraula "plora". Una personificació en el tercer vers,quan es dóna una quantitat humana a ser inanimat.
En el segon quartet ,una interrogació en el segon vers."Oh". I una interrogació retòrica qua no espera resposta. Després , una comparació entre present i passat ,com el temps florits.
Es va comparar les pomes amb la maduresa i la vellesa de la dona , quan sigui ,sempre hi ha moments que ha de estar madurada, en el quart quartet.
Al final, es va acabar amb una pregunta retòrica.
Doncs, per finalitzar, volia destacar en algunes coses concretes:Jo ,com personalment, una lectora d'ara, m'agrada molt aquest poema, és una obra molt bona ,tenen una rima perfecta per llegir i que expressa amb majestria els sentiments de la gent gran , i que va significar que Carner sigui recordar per tots a més de les seves altres obres.
