7. Compara ara els personatges d'Eumolp i el Lúcid conseller. Què tenen en comú i què els diferencia? Per què et sembla que Espriu se serveix de la ironia i el distanciament a l'hora de comstruir aquests dos personatges?
Eumolp, un poble bufó geperut. L'irònic i mordaç Eumolp és. en realitat, un alter ego del mateix autor , un personatge que diu les veritats i que , entristit davant la crua realitat, decideix sacrificar i morir pel seu poble, com Antígona.
El Lúcid conseller és el nou personatge que apareix en aqusta obra, fa un paper similar a Eumolp, i només a apareix en el tercer part i es com un personatge que es fa reflexionar sobre la realitat dramàtica de la guerra i la postguerra a la nostre país.
Les paraules del Lúcid ens aboquen a una doble tragèdia : la de la heroïna i la de tota la col·lectivitat que no es pot salvar amb rebel·lia ni heroisme.
Són personatges inventats per Espriu
Emolp és un personatge de l'any 39 i Lúcid conseller és el personatge que apareix en l'últim versió per criticar sobre el franquisme i una reflexió sobre el postguerra.
Eumolp i el Lúcid conseller són dos personatges
afegits per Espriu. Les semblances que tenen aquests dos personatges són que al
final de l' obra (Lúcid Conseller) no estan d’acord amb la condemna d'
Antígona, però en canvi no fan res per impedir-ho. Per l’altra banda tenenmoltes diferències com per exemple l’estil de vida, l’Eumolp és l’esclau de lafamília, no és respectat per ningú a part d' Antígona però en canvi el LúcidConseller és respectat ja que té un rol important en la ciutat. Una altradiferència que tenen és que l’Eumolp va anar contra la ciutat ajudant Antígona, però en canvi el Lúcid Conseller en cap moment ho ha fet sinó tot elcontrari, ell sempre ha seguit les normes de la ciutat i les ha respectat.aquests dos personatges perquè són personatges secundaris que no tenen un granrol en l' obra o un rol tan important com els altres personatges. Però quansucceeix l' acció mes important de l' obra (l’enterrament de Polinices)utilitza uns dels personatges menys importants perquè tingui una importànciamés gran de la que tenia abans.rol en l' obra o un rol tan important com els altres personatges. Però quansucceeix l' acció mes important de l' obra (l’enterrament de Polinices)utilitza uns dels personatges menys importants perquè tingui una importànciamés gran de la que tenia abans
utilitza uns dels personatges menys importants perquè tingui una importància
més gran de la que tenia abans
Espriu utilitza la ironia i el distanciament amb
aquests dos personatges perquè són personatges secundaris que no tenen un gran
rol en l' obra o un rol tan important com els altres personatges. Però quan
succeeix l' acció mes important de l' obra (l’enterrament de Polinices)
miércoles, 24 de abril de 2013
domingo, 21 de abril de 2013
ARGUMENT D'ANTÍGONA
· Pròleg
En la primera part l’autor vol demanar disculpes perquè s’ha
atrevit densenvolupar el mite d’Antígona , un tema molt repetit. Aquest recur s’anomena
“captatio benevolentia”.
L’obra es basa en un mite grec.
Laios, rei de Tebes, fill de Labdac, del llinatge de Cadmos,
es casà amb Iocasta, germana de Creont. L a parella va tenir un fill, però
Apol·lo li prohibí per motiu de que causaria la ruïna del país. Després, el rei ordena a la fi d'abandonar el nascut al bosc, però Edip és salvat i creix, vgorós i subtil.
El fill troba el pare deconegut en un camí i el mata, i es casa amb la seva mare.Tenen fills: Antígona i Ismene, Etèocles i Polinices. Èdip és revelat pe seu doble crim, Iocasta es penja, el fill incestuós es buida els ulls. Mort el pare, els dos germans es disputen el poder. Polinices és desposseït.
El fill troba el pare deconegut en un camí i el mata, i es casa amb la seva mare.Tenen fills: Antígona i Ismene, Etèocles i Polinices. Èdip és revelat pe seu doble crim, Iocasta es penja, el fill incestuós es buida els ulls. Mort el pare, els dos germans es disputen el poder. Polinices és desposseït.
· Primera part
L’acció passa unes hores abans de ser atacat per la guerra, a la ciutat Tebes.
Els dos germans ( Polinicies i Etèocles) lluiten pel poder i Antígona intenta aconsellar que no s' enfrontin però resulta que no , la guerra comença. I moren els dos germans . Per tant l'oncle Creont serà el nou rei .
Antígona i Ismene volen enterrar el cos del seu germà , però l'oncle no deixa.
Creont decideix enterrar el cos del germà ( Etèocles) , ....-----
· Segona part
Aquesta part situem fora del palau.
Tirèsies ha de dir que Antígona que no enterra el cos del Polinicies per el orden, però Antígona es nega i després Eumolp li ajuda .
· Tercera part
L'acció passa a dins del palau de Tebes.
El Creont volia intentar recuperar la situació de la guerra.
Anunica que si no enterra el cos de Polinicies , a Tebes tendrà un mal futur , però Creont nio li fa cas. I després , Creont es avisat que el cost ja s'havia enterrat per Antígona en secret i per tant, Antígona es rebrarà un castig per aquesta acció.
Aquesta tragèdia acaba justament quan Antígona anuncia que el mort no importa sino que sempre defensarà per la família.
miércoles, 3 de abril de 2013
La família del rei Èdip
4. Fes un petit arbre genelògic de la família del rei Èdip de ls tragèdie gregues.
lunes, 18 de febrero de 2013
L'arbre domèstic
RESUM:
Un home, en despertar a la seva llar, es troba un arbre enmig del seu menjador. Estranyat, va a
parar a la comissaria de la ciutat, on l'atén un policia amb bigotis i moltes medalles. El policia, en
sentir la seva història, es mostra incrèdul i decideix que mai ningú hauria de tenir cap coneixement
sobre això. Si fes falta, pagaria el seu silenci. L'home pregunta si el fet era de seguretat nacional.
El policia respon afirmativament, i l'home diu que per la pàtria, tot, i que no fa falta que el paguin.
El conte comença quan el protagonista es lleva un matí i veu que en el menjador de casa seva
havia crescut un arbre, seguidament decideix anar a la policia a informar el que ha passat,
finalment el capità no s'ho acaba de creure i intenta sobornar-lo però ell decideix no acceptar-lo.
TEMA:
la veritat oculta, això que ens fan veure d'una manera i a
l'hora ens tenen enganyats per altra banda, la veritat que desconeixem, i una mentida que
nosaltres creiem que és la veritat.
L'acceptació del destí i del món de la fantasia i la il·lusió.
PUNT DE VISTA NARRATIU I TÈCNIQUES NARRATIVES:
punt de vista intern perquè ho explica en la primera persona. ex: un fragment del conte "vaig..."
Tècniques narratives:
·diàleg_ utilitza l'estil directe
·humor_Ironia ; distanciament als lectors(reflexió sobre la vida) i reflexió filosòfica.
·apel·lació al lector_ "però us penseu..." aquesta frase es dirigeix al lector. I també és un fet extraordinari per recargar que és un fet real.
PERSONATGES:
Els dos personatges principals que hi apareixen són el noi i el capità. El noi és un personatge pla
que té clars els seus pensaments, i el capità també és un personatge pla, que duia un gran bigoti i
anava vestit d'una forma elegant. Com a secundari trobem un personatge-natura que és l'arbre, ja
que apareix enmig del menjador i fa que el protagonista es pregunti si el que antigament els savis
era cert, al veure que un arbre havia nascut en un menjador sobre unes rajoles.
TEMPS:
La majoria de l'acció succeeix a casa seva quan es lleva i veu a l'arbre, però més tard és desplaça
a la comissaria on va a explicar la policia el que li ha passat, però després l'acció retorna a la seva
casa on rep la carta d'agraïment del rei.
CONCLUSIÓ:
En conclusió, es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana plantejada amb
simpatia pietosa, però també d'una manera irònica que porta el mateix autor a desmitificar , possiblement pel grau de duresa que comporten les seves conclusions, però també
presentada amb modèstia
Un home, en despertar a la seva llar, es troba un arbre enmig del seu menjador. Estranyat, va a
parar a la comissaria de la ciutat, on l'atén un policia amb bigotis i moltes medalles. El policia, en
sentir la seva història, es mostra incrèdul i decideix que mai ningú hauria de tenir cap coneixement
sobre això. Si fes falta, pagaria el seu silenci. L'home pregunta si el fet era de seguretat nacional.
El policia respon afirmativament, i l'home diu que per la pàtria, tot, i que no fa falta que el paguin.
El conte comença quan el protagonista es lleva un matí i veu que en el menjador de casa seva
havia crescut un arbre, seguidament decideix anar a la policia a informar el que ha passat,
finalment el capità no s'ho acaba de creure i intenta sobornar-lo però ell decideix no acceptar-lo.
TEMA:
la veritat oculta, això que ens fan veure d'una manera i a
l'hora ens tenen enganyats per altra banda, la veritat que desconeixem, i una mentida que
nosaltres creiem que és la veritat.
L'acceptació del destí i del món de la fantasia i la il·lusió.
PUNT DE VISTA NARRATIU I TÈCNIQUES NARRATIVES:
punt de vista intern perquè ho explica en la primera persona. ex: un fragment del conte "vaig..."
Tècniques narratives:
·diàleg_ utilitza l'estil directe
·humor_Ironia ; distanciament als lectors(reflexió sobre la vida) i reflexió filosòfica.
·apel·lació al lector_ "però us penseu..." aquesta frase es dirigeix al lector. I també és un fet extraordinari per recargar que és un fet real.
PERSONATGES:
Els dos personatges principals que hi apareixen són el noi i el capità. El noi és un personatge pla
que té clars els seus pensaments, i el capità també és un personatge pla, que duia un gran bigoti i
anava vestit d'una forma elegant. Com a secundari trobem un personatge-natura que és l'arbre, ja
que apareix enmig del menjador i fa que el protagonista es pregunti si el que antigament els savis
era cert, al veure que un arbre havia nascut en un menjador sobre unes rajoles.
TEMPS:
La majoria de l'acció succeeix a casa seva quan es lleva i veu a l'arbre, però més tard és desplaça
a la comissaria on va a explicar la policia el que li ha passat, però després l'acció retorna a la seva
casa on rep la carta d'agraïment del rei.
CONCLUSIÓ:
En conclusió, es tracta d'una reflexió sobre la realitat de la condició humana plantejada amb
simpatia pietosa, però també d'una manera irònica que porta el mateix autor a desmitificar , possiblement pel grau de duresa que comporten les seves conclusions, però també
presentada amb modèstia
miércoles, 23 de enero de 2013
Activitat 1 de les propostes de treball del llibre CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA
P.323
Busqueu informació general sobre literatura catalana a l'exili i feu un mapa conceptual sobre aquest tema on s'exposi amb claredat la cronologia, els països d'acollida, els autors, les seves obres classifivades per gèneres i les publicacions.
Els amics: Avel·lí Gener, Ferran de Pol , Agustí Barta , Josep Carner.
El 2012 va ser l'any de Pere Calders, Tísner (Avel·lí Gener) i Joan Sales. Per què? Què tenen en comú els tres autors ( a part de l'any de naixement) .
Perduda la guerra civil, l’any 1939, Catalunya va
veure marxar cap a l’exili els seus millors escriptors
i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França,
des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a
Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a
Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili” ens enfronta amb la vivència
d’aquests exiliats en un Europa sacsejada per la
Segona Guerra Mundial, i reconstrueix la relació amb
els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en
una experiència que enfronta la literatura catalana als
grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’ ”altre” i
de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través
de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la
desaparició d’un món, que obliga a prendre decisions
i desenvolupar estratègies de supervivència. I també
l’obertura cap a nous horitzons que es van traduir en
un gran nombre d’iniciatives culturals.
Busqueu informació general sobre literatura catalana a l'exili i feu un mapa conceptual sobre aquest tema on s'exposi amb claredat la cronologia, els països d'acollida, els autors, les seves obres classifivades per gèneres i les publicacions.
Els amics: Avel·lí Gener, Ferran de Pol , Agustí Barta , Josep Carner.
El 2012 va ser l'any de Pere Calders, Tísner (Avel·lí Gener) i Joan Sales. Per què? Què tenen en comú els tres autors ( a part de l'any de naixement) .
Perduda la guerra civil, l’any 1939, Catalunya va
veure marxar cap a l’exili els seus millors escriptors
i intel·lectuals. El seu destí va ser, primer, França,
des d’on va iniciar-se la diàspora que els duria a
Anglaterra i a Suïssa, a la República Dominicana, a
Mèxic, a l’Argentina o a Xile.
“Literatures de l’exili” ens enfronta amb la vivència
d’aquests exiliats en un Europa sacsejada per la
Segona Guerra Mundial, i reconstrueix la relació amb
els països d’acollida, a l’altre costat de l’Atlàntic, en
una experiència que enfronta la literatura catalana als
grans temes de la pèrdua de la identitat, de l’ ”altre” i
de la vida a les grans metròpolis contemporànies.
L’exposició vol fer reviure l’experiència de l’exili a través
de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la
desaparició d’un món, que obliga a prendre decisions
i desenvolupar estratègies de supervivència. I també
l’obertura cap a nous horitzons que es van traduir en
un gran nombre d’iniciatives culturals.
Avel·lí Artís-Gener, Tísner
Barcelona, 1912-2000. Narrador, periodista, ninotaire, escenògraf i pintor. Es formà com a escenògraf i dibuixant, tot i que ben aviat s'interessà pel periodisme. Treballà de redactor en el setmanari Bandera i periòdics com L'Opinió, La Rambla i La publicitat, sovint sota el nom de Tísner.
Quan va esclatar la guerra civil s'allistà com a voluntari a l'exèrcit republicà i, en acabar, fou empresonat a França des d'on emigrà amb la seva família a Mèxic. Va viure en aquest país vint-i-sis anys, durant els quals treballà com a dibuixant, publicista, pintor i escenògraf. Alhora, les seves publicacions periòdiques i altres activitats que promogué exerciren un fort impuls en la divulgació de la cultura catalana. L'any 1965 tornà a Barcelona i aviat s'integrà en la vida cultural i política. Com a periodista i caricaturista treballà per a Tele-Exprés, Tele-Estel, El Noticiero, i l'Avui; va col·laborar en les campanyes de normalització lingüística del català i en congressos i associacions de la llengua catalana; contribuí a la literatura juvenil i féu de traductor.
Lluís Ferran de Pol
El pensament cultural i literari de Lluís Ferran de Pol va configurar-se entorn de l'experiència de guerra i exilique, com a tants altres de la seva generació, li va tocar de viure. Partia, però, d'unes actituds prèvies: la convicció nacionalista rebuda d'Antoni Rovira Virgili –concretament, de la seva Història Nacional de Catalunya– a qui anomena "mestre" i "formador". Afirma: "Si jo vaig prendre part a la guerra del 1936-1939, si vaig anar a un camp de concentració, si em vaig exiliar i si de retorn em dedicava novament al conreu únic de la meva parla, tot fou degut a les paraules guiadores del Mestre" ("Antoni Rovira i Virgili",El Maresme, 07/12/1982).
Agustí Bartra
Agustí Bartra pertany a un tipus de poeta que la nostra literatura no ha produït sinó amb una remarcable avarícia. Un tipus de poeta obertament romàntic, lligat per un vincle indefugible d'arrel ètica amb la humanitat adolorida a la qual pertany, i que Joan Fuster qualificà encertadament d'humanista, en el sentit més modern i menys acadèmic de la paraula. Bartra se sentia, sense histrionismes, germà de tots i cadascun dels homes: de l'home concret del seu temps.
Josep Carner
La vida de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel·les 1970) abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa, s'involucra en la tasca de la Mancomunitat, opta per la carrera consular en una mena de peculiar allunyament que el convertirà en un lúcid observador de la Dictadura de Primo de Rivera i de la dinàmica que els anys trenta acabà abocant el país a la guerra civil, escull l'exili mexicà i acaba tornant a l'Europa en reconstrucció després del malson de la Segona Guerra Mundial i instal·lant-se a Brussel·les, la ciutat que esdevindrà els anys cinquanta el cor de l'europeisme.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)