Els moriscos són el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques residents a l'antic Regne de castella i la Corona d'Aragó,
que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics
del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia.
Els moriscos, diluïts en àmbits urbans on eren clarament minoritaris, treballaven majoritàriament com a artesans o traginers.
Els moriscos vivien majoritàriament en localitats diferenciades i es dedicaven a l'agricultura.
Es
van veure obligats a abandonar la seva religió, la seva llengua i el
seu costum. Però en les zones de muntanya els moriscos seguien mantenint
la seva identitat cultural i seguien practicant, en la clandestinitat,
la seva religió. Celebraven les seves festes.
Tornar a la fe catòlica romana els elches o renegats, catòlica romana
convertits a l'islam; pressionar els caps musulmans per fomentar la
conversió. Normalment els mitjans de pressió eren econòmics: exempció de
deutes i suborns; també hi va haver maltractaments físics. S'explica
d'un Zegrí que va resistir vint dies, guanyant fama d'home dur,i, presentar al poble l'exemple dels caps convertits.
l'expulsió dels moriscos i les possibles causes que la van motivar el 1609
l'expulsió dels moriscos i les possibles causes que la van motivar el 1609
El 9 d’abril de 1609, Felip III va decretar l’expulsió dels morescos valencians: “He resuelto que se saquen todos los moriscos de este mi reino y que se echen en Berbería”. Era la primera d’una sèrie d’ordres d’etnocidi que afectarien el conjunt de les comunitats moresques de Castella i Aragó.
El projecte no era nou, però en aquesta
ocasió la conjuntura semblava l’adequada. En un context de pau
internacional amb França i els Països Baixos, la monarquia va poder
centrar la seva atenció amb el darrer enemic intern de l’ortodòxia
catòlica. Des de finals del segle XVI, les autoritats religioses i les
institucions cristianes van passar a vigilar el comportament moresc amb
intensitat, perseguint qualsevol possible fet diferencial que pogués ser
un indici d’islamisme. D’aquesta manera, la pressió es faria
insuportable fins a desembocar en l’expulsió.
La pressió demogràfica és un dels mites
que s’han articulat per explicar l’expulsió. En canvi, la realitat ens
diu que els morescos només suposaven aproximadament el 4% de la
població, unes 320.000 persones, i que estaven distribuïts de forma
desigual pel territori peninsular (33% a València). A més, el seu
comportament demogràfic no era gaire diferent del dels cristians. Per
tant, el mite de la pressió demogràfica resulta injustificable.
El problema no era només de resistència a
la conversió i assimilació, sinó que la seva existència suposava la
visualització d’un fracàs pastoral de l’església.
I la causa més immediata i real de
l’expulsió la trobem en l’amenaça política moresca. Davant dels
contactes existents entre la població moresca més radical i l’Imperi
Otomà i la pirateria barbaresca, degudament publicitats, sobrevalorats i
sense cap efecte pràctic fins aleshores, el conjunt de la comunitat
moresca va passar a ser considerada com a sospitosa. És a dir, la
marginació social dels morescos va transformar-se en dissidència a ulls
de l’opinió pública. L’alteritat, la diferència que presentava la
comunitat moresca, va desdibuixar-se per convertir un problema social i
religiós en un problema polític.
No hay comentarios:
Publicar un comentario